Confessions d’una musa irreverent: la nuesa com a art i revolució

NFT: La musa irreverent: art sense filtres 

Saps què? Ja estic farta que em diguin que el meu cos és un pecat ambulant. Mira’m bé: sóc un quadre viu, una revolució que respira. El meu cos no és una disculpa, ni una temptació barata. És un espectacle de formes i colors. Sí, els meus malucs es mouen com un poema que no necessita versos, i els meus ulls desafien fins i tot els més valents. És art, estimat. I si no ho pots veure, doncs a la cua.

Quan vaig decidir posar nua, no era per cridar l’atenció. O potser sí. Però, què hi ha de dolent en això? L’atenció no és un delicte, és una moneda de canvi. Em vaig dir: ‘Per què hauria de deixar que algú altre expliqui la meva història?’ Així que, aquí estic, amb cada línia, cada corba, cada imperfecció convertida en un manifest de llibertat.

Hi ha qui diu que sóc massa. Massa visible, massa atrevida, massa... viva. Però el problema no sóc jo; són ells. Els que necessiten etiquetar tot el que no entenen. Jo no sóc massa, sóc exactament el que cal ser. Si el meu pit esquerre et fa pensar en la teva pròxima crisi existencial, doncs enhorabona! L’art funciona així.

Hi ha dies en què em pregunto si els cossos haurien de portar manuals d’instruccions. Però després recordo: quina pèrdua de temps! L’única instrucció aquí és mirar, admirar i si pots, inspirar-te. Això no és pornografia, amor meu. Això és llibertat, és voler ser el que sóc sense permís, sense límits.

Algunes persones veuen pecat en la meva pell. Jo només veig llum. El meu cos no és un problema, és una resposta. Una resposta a tot el que és insuls, trist i censurat. Sí, estic aquí amb tota la meva gloriosa imperfecció. I què hi ha de més humà que això? Som éssers vius, no estàtues de marbre, per molt que el món vulgui esculpir-nos.

La veritat? No espero que tothom entengui això. Alguns estan massa ocupats comptant les seves vergonyes per gaudir de la bellesa dels altres. Però si estàs aquí llegint això, vol dir que encara tens una espurna de curiositat, de vida. I això és tot el que necessitem per començar: curiositat i coratge per mirar més enllà.

Així que la pròxima vegada que algú intenti definir-me, recordaré aquest moment. Aquesta celebració de tot el que sóc i el que mai he intentat amagar. Perquè no es tracta només de mi. Es tracta de nosaltres. Dels cossos, les ànimes, les històries que expliquem sense paraules. Estic aquí per recordar-te que el teu cos també és art. Ara, mostra’l al món.