Passa al contingut principal

Destacats

L’apocalipsi segons Noé, el manetes del barri

  Quan al veïnat van començar a aparèixer rumors que la gent s’havia tornat encara més estúpida de l’habitual, vaig pensar: “Res nou”. Però un dia, mentre feia cua al supermercat per comprar cafè i cinta americana, vaig rebre una trucada inesperada. "Hola, Noé? Escolta, la cosa està molt xunga. Hem de parlar." Així va començar el meu malson... i la construcció de l’arca més cutre que mai heu vist. Va resultar que la terra estava "corrompuda i plena de violència". Vaja, com qualsevol dilluns al metro. Però aquesta vegada era més greu. Em van dir que havia de salvar el món construint una mena de nau espacial... però flotant. Una arca, em deien. Vaig pensar que era una broma, però no. Era jo, una serra i una pila de fusta resinosa. Les instruccions eren clares, però inhumanes. "Cento quaranta metres de llarg, vint-i-tres d’ample i catorze d’alt. I tres pisos, eh? Que no falti espai." Vaig fer càlculs ràpids i vaig entendre que necessitava més cinta americana....

El Poeta y la Suerte



"El Poeta y la Suerte"

(Estribillo)
¡Vaya, vaya, el poeta del siglo ya está aquí!
Buscando suerte perdida, como un calcetín.
La suerte no se busca, se encuentra o se va,
Mientras tú te quejas, yo prefiero soñar.

(Verso)
En la cola del super, temo verte,
Con tu drama de amor, listo para estallarte.
"¡Fidelidad garantizada o corazón devuelto!"
Pero la vida no es un mercado, eso está muy claro.

(Puente)
Deja el drama, busca sentido común,
No más tragedias bajo el sol y la luna.
La vida no es una telenovela para actuar,
Es un carnaval para vivir, bailar y amar.

(Cierre)
Así que vive la fiesta, olvida el guion barato,
La vida es un escenario, pero el amor no es un trato.
¡Viva la vida, viva la risa, viva el amor sin guión!
Que la suerte te encuentre bailando, sin una falsa canción.
 

Comentaris

Entrades populars