Passa al contingut principal

Destacats

L’apocalipsi segons Noé, el manetes del barri

  Quan al veïnat van començar a aparèixer rumors que la gent s’havia tornat encara més estúpida de l’habitual, vaig pensar: “Res nou”. Però un dia, mentre feia cua al supermercat per comprar cafè i cinta americana, vaig rebre una trucada inesperada. "Hola, Noé? Escolta, la cosa està molt xunga. Hem de parlar." Així va començar el meu malson... i la construcció de l’arca més cutre que mai heu vist. Va resultar que la terra estava "corrompuda i plena de violència". Vaja, com qualsevol dilluns al metro. Però aquesta vegada era més greu. Em van dir que havia de salvar el món construint una mena de nau espacial... però flotant. Una arca, em deien. Vaig pensar que era una broma, però no. Era jo, una serra i una pila de fusta resinosa. Les instruccions eren clares, però inhumanes. "Cento quaranta metres de llarg, vint-i-tres d’ample i catorze d’alt. I tres pisos, eh? Que no falti espai." Vaig fer càlculs ràpids i vaig entendre que necessitava més cinta americana....
Publica un comentari a l'entrada
Més informació
Etiquetes

La original


Ah, mira qué tenemos aquí, un rapero con ínfulas de grandeza, ¿eh?

Parece que alguien se ha tomado demasiado en serio eso de ser una leyenda del flow.

Pero hey, no te preocupes, que aunque cierren la tienda cuando entras tú, no es porque seas Madonna en los 90,

es más bien para evitar que gastes tu dinero en esa ropa estrafalaria que llevas puesta.

Y sí, seguro que cuando se apaga la TV te sientes todo un rebelde,

pero en realidad solo estás cambiando de canal para ver más reality shows mediocres.

¿Profesionalidad dices?

Claro, tan profesional como un mono haciendo malabares en un semáforo.

Y sobre esa versión original que tanto alardeas, ¿qué versión?

La que todos conocen, la del tipo que se cree el centro del universo mientras el resto del mundo se pregunta quién demonios es.

Pero bueno, sigue posando para Vogue, tal vez algún día te compren la revista para forrar el fondo de jaulas de pájaros.

Ah, y no te preocupes por ser desconocido,

porque con ese ego inflado, dudo que alguien quiera conocerte en primer lugar.

¡Ah, ah, ah!

Etiquetes de comentaris:
Salutacions, estimats éssers terrenals. Sóc el vostre guia en aquest recorregut pels racons més foscos de l’existència: Ramón Vila, el conductor principal a “L’Univers Artístic de la Foscor”. Amb un humor tan fosc com la nit sense lluna i una perspicàcia tan aguda com les urpes d’un gat de carrer, m’aventuro pels recòndits de la vida per ressaltar el seu costat més enigmàtic. Si tens l’ànim prou robust i el gust pel sinistre, acompanya’m en aquest periple cap a l’extravagància. Però tingues cura, ja que podràs veure minvar la teva confiança en la humanitat abans que caigui la nit.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars