Aeroport

Ella: (Emborronant-se el rímel amb el darrere del palmell) Venga, abraça'm un altre cop. Però fort, eh? Que només necessito aire per a un sospir. Total, tampoc no sabem quan tornaràs a desaparèixer com Houdini en un bar de mala mort.

Ell: (Esbossant un somriure forçat) Doncs sí, la nostra història és un festival de fantasmes que apareixen només quan agafo un avió. Potser hauria de començar a col·leccionar ectoplasmes.

Ella: (Amb un to nasal) L'amor ho pot tot, oi? Fins i tot tapar les fissures d'aquesta relació més fràgil que un ou ferrat en mans d'un goril·la famèlic. Però a l'hora de l'adéu, tot es desfà com un castell de cartes construït per un nen petit i hiperactiu.

Ell: (Donant-li una palmada a l'esquena com si espantés una mosca) Mai volem quedar-nos, i mai anem enlloc junts. Mira que ha estat intens, però emocionalment estem més encallats que un avió de Ryanair en vaga de controladors.

Ella: (Amb una rialleta sarcàstica) Som la parella perfecta per a un manual de com NO fer les coses. Covards? Nosaltres hem inventat la covardia emocional.

Ell: (Agafant-la del braç amb un dramatisme fingit) La distància ja no fa mal, però el temps s'atura en sec com un rellotge barat. No podem tornar-ho a intentar, estic esgotat. El cap em bull com una coctelera i el cor se'm congela com un sorbet de llimona a l'Antàrtida.

Ella: (Amb un buf) Mira, estalviem-nos el drama. No vull trobar-te a faltar a cada minut, oi? Millor tallar per lo sa i que cadascú faci la seva vida.

Ell: (Apretant-la amb tanta força que quasi la deixa sense aire) Ves? Per això et trobo a faltar. Ets l'única persona capaç de fer-me sentir alguna cosa a banda de l'acidesa estomacal del cafè de l'aeroport. Però sí, abraça'm fort, que mai se sap si aquest és el nostre últim adéu abans que desapareguis en el triangle de les Bermudes de les relacions sanes.

Ella: (Amb una aixecada d'ulls) No ploris, home! La vida és un carnaval! I les penes se'n van... cantant, ballant la conga o desapareixent a un bar a buscar consol en un gin tonic ben fort.

Ell: (Amb un sospir) La distància ja no fa mal, però el temps... espera, ara sí que fa mal. I molt. I no puc tornar-ho a intentar. El cap em dóna voltes com un torero perseguit per un brau enfadat, i el cor... el cor se m'ha quedat a la terminal de sortides.

Ella: (Lluitant contra les llàgrimes) Doncs mira, busca'l i recupera'l. Però jo ja marxo. I no em segueixis amb un carretó de flors i paraules boniques, que no colen.

Ell: (Donant-li un petó al front) Ves amb compte. I recorda, la vida és un carnaval! I les penes se'n van... comprant bitllets d'anada a destinacions llunyanes i exòtiques.

(Ella marxa cap a l'embarcament sense mirar enrere. Ell la mira fins que desapareix. Llavors, treu el mòbil i comença a buscar vols a la mateixa destinació. Murmura per sota el nas)

Ell: Doncs mira, potser aquest carnaval no és tan dolent després de tot.