Passa al contingut principal

Destacats

L’apocalipsi segons Noé, el manetes del barri

  Quan al veïnat van començar a aparèixer rumors que la gent s’havia tornat encara més estúpida de l’habitual, vaig pensar: “Res nou”. Però un dia, mentre feia cua al supermercat per comprar cafè i cinta americana, vaig rebre una trucada inesperada. "Hola, Noé? Escolta, la cosa està molt xunga. Hem de parlar." Així va començar el meu malson... i la construcció de l’arca més cutre que mai heu vist. Va resultar que la terra estava "corrompuda i plena de violència". Vaja, com qualsevol dilluns al metro. Però aquesta vegada era més greu. Em van dir que havia de salvar el món construint una mena de nau espacial... però flotant. Una arca, em deien. Vaig pensar que era una broma, però no. Era jo, una serra i una pila de fusta resinosa. Les instruccions eren clares, però inhumanes. "Cento quaranta metres de llarg, vint-i-tres d’ample i catorze d’alt. I tres pisos, eh? Que no falti espai." Vaig fer càlculs ràpids i vaig entendre que necessitava més cinta americana....

Amor fugaç



Escena 1:

Ella: "Uh-huh, uh-huh, uh..."

Ell: "Sí, estimada, què et passa?"

Ella: "Sempre acaba igual, oi? Quan érem tu i jo, era diferent. Però cada vegada que conec algú nou, és com un déjà vu."

Ell: "Què vols dir?"

Ella: "Tots sonen igual, com si coneguessin la meva pell. Cada paraula que diuen és un calc de l'anterior."

Ell: "Ets massa exigent, estimada. No tothom pot ser com jo."

Ella: "Ho sé, però... és tan frustrant! Entrem al teu cotxe, et decantes per besar-me, parlem durant hores al seient de darrere... uh-huh, uh-huh..."

Ell: "Sí, sí, ho recordo."

Ella: "I després, una nit aleatòria, tot canvia. Deixes de respondre els meus missatges i tornem a ser estranys. Uh-huh, uh-huh..."

Ell: "Ets massa sensible, estimada. Les coses passen."

Ella: "Sí, ja ho sé. Però... odio sentir-me tan prescindible!"

Escena 2:

Ella: "He decidit que no puc seguir així. He de sortir amb algú diferent, algú que em faci sentir especial."

Ell: "Què? Però... i nosaltres?"

Ella: "No funciona, estimat. Ens hem convertit en una repetició, un déjà vu constant. Necessito un amor real, no un muntatge d'uh-huhs i nits aleatòries."

Ell: "Però... t'estimo!"

Ella: "I jo t'estimo, estimat. Però no d'aquesta manera. Necessito passió, emocions, un amor que em faci vibrar."

Ell: "Entenc. Espero que trobis el que busques."

Ella: "Gràcies, estimat. I tu també. Potser algun dia, quan tots dos haguem crescut, podrem tornar a ser alguna cosa més que un déjà vu."

Fi?

Potser no... la vida és plena de sorpreses, fins i tot per a les relacions més desgastades. Potser, un dia, els seus camins es tornaran a creuar i l'amor fugaç es convertirà en una història d'amor veritable. O potser no. Qui sap? El que sí que sabem és que la vida és massa curta per a conformar-se amb un déjà vu constant. A la recerca de l'amor, cal atrevir-se a sortir de la zona de confort i explorar nous camins, amb la esperança de trobar una connexió autèntica que faci vibrar l'ànima.

I recordeu, fins i tot en els moments més frustrants, sempre hi ha espai per a l'humor. Rure's de les desventures amoroses pot ser la millor manera de superar-les i seguir endavant.

Comentaris

Entrades populars