Skip to main content

Featured

Secrets de bellesa que he après com a dona prehistòrica (i que tu també necessites!)

 Hola, sóc l’Eura, probablement la influencer de la meva tribu. Abans que et pensis que la meva vida és tot caçar mamuts i evitar ser devorada per un tigre dents de sabre, deixa'm aclarir una cosa: la supervivència també té estil. I sí, sóc jo qui el defineix. Primer de tot, el cabell. Ho veus? Llarg, salvatge i amb aquelles decoracions d’ossos que vaig trobar al dinar d’ahir. Això no és desordre; això és autèntica "hair couture". Quan algú em pregunta quina és la meva rutina de cura, només li somric i dic: "Una mica de fang del riu i paciència infinita amb els nusos". Ah, i les tempestes de sorra? El millor exfoliant. El meu secret de bellesa principal? La confiança. Un dia, mentre estava asseguda a prop de la foguera (i fingia escoltar els consells del xaman sobre com invocar la pluja), vaig entendre que l’actitud ho és tot. Pots portar la pell de mamut més desgastada, però si la portes com si fos d’alta costura, triomfes. No us penseu que tot és glamur. Hi ha
Post a Comment
Read more
Labels

Amor fugaç



Escena 1:

Ella: "Uh-huh, uh-huh, uh..."

Ell: "Sí, estimada, què et passa?"

Ella: "Sempre acaba igual, oi? Quan érem tu i jo, era diferent. Però cada vegada que conec algú nou, és com un déjà vu."

Ell: "Què vols dir?"

Ella: "Tots sonen igual, com si coneguessin la meva pell. Cada paraula que diuen és un calc de l'anterior."

Ell: "Ets massa exigent, estimada. No tothom pot ser com jo."

Ella: "Ho sé, però... és tan frustrant! Entrem al teu cotxe, et decantes per besar-me, parlem durant hores al seient de darrere... uh-huh, uh-huh..."

Ell: "Sí, sí, ho recordo."

Ella: "I després, una nit aleatòria, tot canvia. Deixes de respondre els meus missatges i tornem a ser estranys. Uh-huh, uh-huh..."

Ell: "Ets massa sensible, estimada. Les coses passen."

Ella: "Sí, ja ho sé. Però... odio sentir-me tan prescindible!"

Escena 2:

Ella: "He decidit que no puc seguir així. He de sortir amb algú diferent, algú que em faci sentir especial."

Ell: "Què? Però... i nosaltres?"

Ella: "No funciona, estimat. Ens hem convertit en una repetició, un déjà vu constant. Necessito un amor real, no un muntatge d'uh-huhs i nits aleatòries."

Ell: "Però... t'estimo!"

Ella: "I jo t'estimo, estimat. Però no d'aquesta manera. Necessito passió, emocions, un amor que em faci vibrar."

Ell: "Entenc. Espero que trobis el que busques."

Ella: "Gràcies, estimat. I tu també. Potser algun dia, quan tots dos haguem crescut, podrem tornar a ser alguna cosa més que un déjà vu."

Fi?

Potser no... la vida és plena de sorpreses, fins i tot per a les relacions més desgastades. Potser, un dia, els seus camins es tornaran a creuar i l'amor fugaç es convertirà en una història d'amor veritable. O potser no. Qui sap? El que sí que sabem és que la vida és massa curta per a conformar-se amb un déjà vu constant. A la recerca de l'amor, cal atrevir-se a sortir de la zona de confort i explorar nous camins, amb la esperança de trobar una connexió autèntica que faci vibrar l'ànima.

I recordeu, fins i tot en els moments més frustrants, sempre hi ha espai per a l'humor. Rure's de les desventures amoroses pot ser la millor manera de superar-les i seguir endavant.

Labels:
Salutacions, estimats éssers terrenals. Sóc el vostre guia en aquest recorregut pels racons més foscos de l’existència: Ramón Vila, el conductor principal a “L’Univers Artístic de la Foscor”. Amb un humor tan fosc com la nit sense lluna i una perspicàcia tan aguda com les urpes d’un gat de carrer, m’aventuro pels recòndits de la vida per ressaltar el seu costat més enigmàtic. Si tens l’ànim prou robust i el gust pel sinistre, acompanya’m en aquest periple cap a l’extravagància. Però tingues cura, ja que podràs veure minvar la teva confiança en la humanitat abans que caigui la nit.

Comments

Post a Comment

Popular Posts