Passa al contingut principal

Destacats

L’apocalipsi segons Noé, el manetes del barri

  Quan al veïnat van començar a aparèixer rumors que la gent s’havia tornat encara més estúpida de l’habitual, vaig pensar: “Res nou”. Però un dia, mentre feia cua al supermercat per comprar cafè i cinta americana, vaig rebre una trucada inesperada. "Hola, Noé? Escolta, la cosa està molt xunga. Hem de parlar." Així va començar el meu malson... i la construcció de l’arca més cutre que mai heu vist. Va resultar que la terra estava "corrompuda i plena de violència". Vaja, com qualsevol dilluns al metro. Però aquesta vegada era més greu. Em van dir que havia de salvar el món construint una mena de nau espacial... però flotant. Una arca, em deien. Vaig pensar que era una broma, però no. Era jo, una serra i una pila de fusta resinosa. Les instruccions eren clares, però inhumanes. "Cento quaranta metres de llarg, vint-i-tres d’ample i catorze d’alt. I tres pisos, eh? Que no falti espai." Vaig fer càlculs ràpids i vaig entendre que necessitava més cinta americana....

Bob vs. El Dia dels Gats

 


En un barri tranquil, on els cotxes abandonats rivalitzaven amb les flors silvestres pel control del paisatge, hi vivia en Bob. Bob era el tipus d'home que sempre tenia un pla B, C i D, perquè mai sabies quan el món decidiria conspirar contra la seva rutina diària.

Un matí, en Bob es va despertar amb la intenció de conquerir el dia com si fos el seu castell, però, com sempre, el món tenia altres plans. Quan va obrir la porta del seu apartament, va ser saludat per una desfilada de gats de carrer, que probablement havien elegit el seu portal com a seu de la revolució fèlina.

Resolt a no deixar que uns quants gats li arruinessin el dia, en Bob va decidir anar al supermercat per comprar provisionament suficient per al setge felí. Tanmateix, el supermercat semblava com si hagués estat assetjat per hordes de supervivents de l'apocalipsi alimentària, i en Bob es va trobar lluitant per un pot de melmelada amb una àvia amb un carret carregat d'enciams.

Després d'una lluita èpica en què va sortir victoriós, en Bob va decidir que el millor curs d'acció era retirar-se a casa seva i esperar que el món recuperés una mica de seny. Però fins i tot a casa, les coses no anaven bé; el seu televisor va decidir mostrar només programes de cuina, cosa que podria haver estat còmode si no fos pel fet que en Bob només tenia ingredients per fer un sandvitx de mantega de cacauet.

Així que aquí estava en Bob, assegut al seu sofà, rodejat de gats i mirant un programa de cuina sobre com fer galetes sense gairebé cap ingredient. Amb un somriure resignat, va decidir que el seu dia ja no podia empitjorar més, almenys fins que es recordà que havia oblidat comprar paper higiènic.


Comentaris

Entrades populars