El llop i la Caputxeta Vermella

 

Hola, sóc el llop. No t'espants, no sóc un dolent, només tinc una gana ferotge, d'acord? Un dia qualsevol, em trobo vagant pel bosc, buscant alguna cosa per omplir el meu estómac buit. I de sobte, la veig! Una nena amb una caputxa vermella, caminant distreta pel camí. Bingo. El sopar perfecte.

Què fas per aquí, estimada Caputxeta? Ella em respon amb veu innocent que va de camí a casa de la seva àvia, portant una cistella plena de delícies. Bingo una altra vegada! La sort està del meu costat.

Arrigo abans que ella, em desfaig de l'àvia (deliciosa, per cert!) i em disfresso amb la seva roba. La nena finalment arriba, sense sospitar res. Quina ingènua! Em pregunta per què tinc aquests ulls tan grans, i jo li responc amb sarcasme: "Per veure't millor, estimada Caputxeta". I després, pregunta per les meves orelles i les meves dents. Li dic: "Per sentir-te millor, petita meva... i per menjar-te millor!".

Al bosc fosc, no tot és el que sembla. La Caputxeta Vermella va aprendre una dura lliçó sobre la confiança i l'astúcia del llop famolenc. I el llop, bé, el llop simplement va satisfer la seva gana.

(Verso 1) Sóc el llop, no un vilà, només tinc una gana ferotge. Un dia al bosc, buscant el meu sopar ideal. (Estribillo) Caputxeta vermella! Camí de la iaia, cistella plena de llepolies. Bingo doble, la sort em somriu. Arribo abans, em desfaig de la iaia (¡deliciosa!) i em disfresso. (Verso 2) Arriba la Caputxeta, sense sospita, cau en la meva trampa. Ulls grans per veure't millor, orelles per sentir-te millor... ¡i dents per menjar-te! (Estribillo) Al bosc fosc, no tot és real. La Caputxeta aprèn una dura lliçó. El llop famolenc sacia la seva gana.