Perdut al Carril Central: Una Comèdia d'Errors

 

Prometia que valies més que tots els quilòmetres junts, però sembla que vas decidir fer un canvi de ruta a mitja marxa. La teva veu es va apagar just quan vas passar la sortida, deixant el nostre futur perdut en algun lloc a la dreta mentre tu seguies avançant sense mirar enrere. Ara em trobo atrapat entre la ràbia i la culpa, una barreja tan incòmoda com portar mitjons d'ulla mentre camines per la platja.

I què em queda? Intento fumar marihuana per oblidar-ho tot, però els records s'aferran a mi com un koala embriagat que no vol baixar de l'arbre. El metge em diu que viatgi, però amb la grip arremolinant-se als avions, el viatjar sembla més arriscat que intentar entrenar un gat per fer trucs.

M'encanta Vermont, però amb la temporada de branques nues, només em recorda que estic tan pelat com els arbres a l'hivern. I veure la teva mare, que sembla haver oblidat la meva existència, és com un cop baix al meu ego que ja està en la lona.

Sé que puc culpar-me d'alguna cosa, però m'agrada fer-me la víctima. Així que beuré alcohol fins que els meus amics tornin a casa per Nadal, amb l'esperança que el got estigui mig ple i no mig buit com la meitat del meu cor que eres tu.

I cada nit, somiaré amb alguna versió teva, una versió que potser mai no va existir, però que no he perdut del tot. Ara només ets empremtes de rodes i un parell de sabates, una insígnia de la persona que solies ser.

Estic dividit per la meitat, com un croissant partit per la meitat, però suposo que haurà de servir. L'altra meitat de mi eres tu, una part que semblava encaixar perfectament fins que vas decidir fer un gir inesperat en aquesta carretera de la vida. Espero que aquest dolor s'esvaeixi amb el temps, però tinc els meus dubtes, com quan tries de convèncer-te que el teu equip de futbol favorit guanyarà la lliga a pesar de no haver marcat un gol en sis partits consecutius.