Setenta-tres, primo maleït

 

(Verse 1)

Sóc el setenta-tres, primo maleït,

Al món dels números, sóc un proscrit,

Ni parells ni imparells em volen amb mi,

Sóc l'ovella negra, el bicho raro, l'enemic.

(Chorus)

Setenta-tres, primo maleït,

Sol i amargat, el meu destí està escrit,

Condemnat a la solitud eterna,

Sense ningú que em vulgui, ni tan sols una tendra.

(Verse 2)

Les matemàtiques m'avorreixen, són un turment,

Les equacions em donen mal de seient,

Només vull pau i una mica de silenci,

Luny dels números, en un dolç letarg.

(Chorus)

Setenta-tres, primo maleït,

Sol i amargat, el meu destí està escrit,

Condemnat a la solitud eterna,

Sense ningú que em vulgui, ni tan sols una tendra.

(Bridge)

Alguns em diuen especial, un ser únic,

Però jo només veig un futur fatídic,

Morir sol i oblidat, en un racó polsós,

Un número primo, sense pena ni contenta.

(Chorus)

Setenta-tres, primo maleït,

Sol i amargat, el meu destí està escrit,

Condemnat a la solitud eterna,

Sense ningú que em vulgui, ni tan sols una tendra.

(Outro)

Adéu, món cruel, em acomiado amb rancor,

Un primo maleït, una ànima en dolor,

Em vaig a buscar la pau a l'infinit,

On els números no existeixin i jo sigui un ésser finit.