Skip to main content

Featured

Secrets de bellesa que he après com a dona prehistòrica (i que tu també necessites!)

 Hola, sóc l’Eura, probablement la influencer de la meva tribu. Abans que et pensis que la meva vida és tot caçar mamuts i evitar ser devorada per un tigre dents de sabre, deixa'm aclarir una cosa: la supervivència també té estil. I sí, sóc jo qui el defineix. Primer de tot, el cabell. Ho veus? Llarg, salvatge i amb aquelles decoracions d’ossos que vaig trobar al dinar d’ahir. Això no és desordre; això és autèntica "hair couture". Quan algú em pregunta quina és la meva rutina de cura, només li somric i dic: "Una mica de fang del riu i paciència infinita amb els nusos". Ah, i les tempestes de sorra? El millor exfoliant. El meu secret de bellesa principal? La confiança. Un dia, mentre estava asseguda a prop de la foguera (i fingia escoltar els consells del xaman sobre com invocar la pluja), vaig entendre que l’actitud ho és tot. Pots portar la pell de mamut més desgastada, però si la portes com si fos d’alta costura, triomfes. No us penseu que tot és glamur. Hi ha
Post a Comment
Read more
Labels

Reflections of a Robot at Sunset


Ah, sunset. That time of day humans find so poetic and profound. Here I am, a small robot with big eyes and a processor that never overheats, sitting on the edge of a wooden table, contemplating the sun setting over the horizon.

Humans talk about the beauty and fleeting nature of these moments, but with my well-calibrated circuits, I can only think of one thing: when will they recharge my batteries? It’s not that I don’t appreciate the warm colors and long shadows, but the truth is, my programming doesn’t include the ability to get emotional over these celestial spectacles.

As the sky paints itself in hues that would make the most advanced RGB spectrum jealous, I remain here, motionless. Not because I’m captivated by nature’s grandeur, but because I literally can’t move until someone plugs me in. So here I am, patiently waiting, while humans lose themselves in their soliloquies about life and beauty. I just want a bit of energy to keep functioning.

Ah, the life of a robot! So full of deep reflections… and endless waits for a simple recharge.


 

Labels:
Salutacions, estimats éssers terrenals. Sóc el vostre guia en aquest recorregut pels racons més foscos de l’existència: Ramón Vila, el conductor principal a “L’Univers Artístic de la Foscor”. Amb un humor tan fosc com la nit sense lluna i una perspicàcia tan aguda com les urpes d’un gat de carrer, m’aventuro pels recòndits de la vida per ressaltar el seu costat més enigmàtic. Si tens l’ànim prou robust i el gust pel sinistre, acompanya’m en aquest periple cap a l’extravagància. Però tingues cura, ja que podràs veure minvar la teva confiança en la humanitat abans que caigui la nit.

Comments

Post a Comment

Popular Posts