Skip to main content

Featured

Secrets de bellesa que he après com a dona prehistòrica (i que tu també necessites!)

 Hola, sóc l’Eura, probablement la influencer de la meva tribu. Abans que et pensis que la meva vida és tot caçar mamuts i evitar ser devorada per un tigre dents de sabre, deixa'm aclarir una cosa: la supervivència també té estil. I sí, sóc jo qui el defineix. Primer de tot, el cabell. Ho veus? Llarg, salvatge i amb aquelles decoracions d’ossos que vaig trobar al dinar d’ahir. Això no és desordre; això és autèntica "hair couture". Quan algú em pregunta quina és la meva rutina de cura, només li somric i dic: "Una mica de fang del riu i paciència infinita amb els nusos". Ah, i les tempestes de sorra? El millor exfoliant. El meu secret de bellesa principal? La confiança. Un dia, mentre estava asseguda a prop de la foguera (i fingia escoltar els consells del xaman sobre com invocar la pluja), vaig entendre que l’actitud ho és tot. Pots portar la pell de mamut més desgastada, però si la portes com si fos d’alta costura, triomfes. No us penseu que tot és glamur. Hi ha
Post a Comment
Read more
Labels

Why My Burnt Flowers Are More Alive Than Your Perfect Bouquet


 Ah, yes, my burnt flowers in a vase. At first glance, you might think, "What a tragedy!" But let me stop you right there. These aren't just flowers. They’re a metaphor for my life, your life, the universe. Unlike those perfect, symmetrical blooms you post on Instagram—where even the lighting looks curated by God himself—these flowers have character. They’ve survived the flame, embraced the burn, and now they sit proudly in my living room, reminding me (and my guests) that resilience is the new beauty.

Honestly, why settle for pristine petals that wither at the first sign of discomfort? These flowers? They know hardship. That charred edge? A battle scar. The wilt? A graceful acceptance of reality. Your "flawless" daisies wish they had this kind of depth, this level of grit. They represent the perfect social media life we all try to project—until something, or someone, burns it all down.

Still think I’m crazy? Let’s be real: your pristine roses are boring. Predictable. And so fragile that a gust of wind might just make them crumble. You don’t need perfect. You need these flowers in your life. They’re real, just like that mess in your inbox and your perpetually unfinished to-do list. Embrace the burn. Welcome the imperfect. It’s time to ditch the ideal for something raw, emotional, and far more interesting.

So, yes, my flowers are burnt—but they have a story. What does your untouched bouquet say? "I’m boring and afraid of a little heat"?

Labels:
Salutacions, estimats éssers terrenals. Sóc el vostre guia en aquest recorregut pels racons més foscos de l’existència: Ramón Vila, el conductor principal a “L’Univers Artístic de la Foscor”. Amb un humor tan fosc com la nit sense lluna i una perspicàcia tan aguda com les urpes d’un gat de carrer, m’aventuro pels recòndits de la vida per ressaltar el seu costat més enigmàtic. Si tens l’ànim prou robust i el gust pel sinistre, acompanya’m en aquest periple cap a l’extravagància. Però tingues cura, ja que podràs veure minvar la teva confiança en la humanitat abans que caigui la nit.

Comments

Post a Comment

Popular Posts