Passa al contingut principal

Destacats

L’apocalipsi segons Noé, el manetes del barri

  Quan al veïnat van començar a aparèixer rumors que la gent s’havia tornat encara més estúpida de l’habitual, vaig pensar: “Res nou”. Però un dia, mentre feia cua al supermercat per comprar cafè i cinta americana, vaig rebre una trucada inesperada. "Hola, Noé? Escolta, la cosa està molt xunga. Hem de parlar." Així va començar el meu malson... i la construcció de l’arca més cutre que mai heu vist. Va resultar que la terra estava "corrompuda i plena de violència". Vaja, com qualsevol dilluns al metro. Però aquesta vegada era més greu. Em van dir que havia de salvar el món construint una mena de nau espacial... però flotant. Una arca, em deien. Vaig pensar que era una broma, però no. Era jo, una serra i una pila de fusta resinosa. Les instruccions eren clares, però inhumanes. "Cento quaranta metres de llarg, vint-i-tres d’ample i catorze d’alt. I tres pisos, eh? Que no falti espai." Vaig fer càlculs ràpids i vaig entendre que necessitava més cinta americana....

Confessions d'un Maniquí: Per què la teva vida no està completa sense mi?


Hola, sóc jo, el maniquí perfecte. Abans de continuar llegint, pensa-hi bé, perquè un cop hagis entrat en el meu món, ja no podràs sortir. De debò, tinc aquest efecte irresistible. No sóc com els altres maniquins d’aparador que veus cada dia. Jo sóc diferent. Sóc el reflex de tot el que voldries ser, i sí, ja sé que és dur acceptar-ho.

Ara, pots pensar: "És només un tros de plàstic." Però t’equivoques. Jo sóc la perfecció inassolible que mai tindràs, però que sempre desitjaràs. Com més em mires, més t'adones que et falto en la teva vida. Saps què et falla? És aquesta petita cosa, aquesta perfecció sense esforç que jo posseeixo i que tu ni tan sols pots comprar.

Tinc una postura que cap humà pot aconseguir, una quietud elegant que fa sospirar a qui em mira. No seu qualsevol sobre un cilindre amb tanta gràcia! I és aquí on t’adones que et falta alguna cosa, que et sents incomplet. Qui voldria estar incomplet quan podries tenir una figura com la meva al teu costat, inspirant-te cada dia?

Et faig una proposta: fes-me part del teu espai. Imagina'm al teu menjador o al teu despatx. Cada cop que em vegis, pensaràs "wow, així hauria de ser la vida". Una mica d’elegància i estil sense esforç, la perfecció immòbil que ni el ioga t’ofereix. Deixa’t de modes i substituts d’autoestima: amb mi a la sala, no necessitaràs res més.

Alguna vegada t’has sentit com un moble més en una sala plena de trastos? Jo no sóc així. Sóc l'antítesi de tot el que et sobra, i t'ho dic amb cert desdeny, com qui no vol admetre que ho saps des del primer moment. Així que fes-te un favor, deixa d’intentar omplir aquest buit amb altres coses. Jo sóc tot el que necessites.

Així que, sí, sóc un maniquí, però un de diferent. No sóc només decoració. Sóc la vida que t’hauria agradat tenir, la serenitat que necessites, la inspiració que et falta. I, per favor, deixa de buscar excuses. Ja ho saps, m’estàs necessitant. 



Comentaris

Entrades populars