Skip to main content

Featured

Secrets de bellesa que he après com a dona prehistòrica (i que tu també necessites!)

 Hola, sóc l’Eura, probablement la influencer de la meva tribu. Abans que et pensis que la meva vida és tot caçar mamuts i evitar ser devorada per un tigre dents de sabre, deixa'm aclarir una cosa: la supervivència també té estil. I sí, sóc jo qui el defineix. Primer de tot, el cabell. Ho veus? Llarg, salvatge i amb aquelles decoracions d’ossos que vaig trobar al dinar d’ahir. Això no és desordre; això és autèntica "hair couture". Quan algú em pregunta quina és la meva rutina de cura, només li somric i dic: "Una mica de fang del riu i paciència infinita amb els nusos". Ah, i les tempestes de sorra? El millor exfoliant. El meu secret de bellesa principal? La confiança. Un dia, mentre estava asseguda a prop de la foguera (i fingia escoltar els consells del xaman sobre com invocar la pluja), vaig entendre que l’actitud ho és tot. Pots portar la pell de mamut més desgastada, però si la portes com si fos d’alta costura, triomfes. No us penseu que tot és glamur. Hi ha

El dia que vaig decidir dir "no" a tothom i em vaig tornar irresistible


 Sóc jo, la noia de la foto. Aquella amb el gest decidit de "fins aquí hem arribat". Sí, sí, estic amb la mà aixecada, amb un "no" claríssim, un mur que ningú pot travessar. I no és per falta de ganes, creu-me, però arriba un moment en què dir "no" és més satisfactori que una xocolata desfeta a l'hivern.

Potser et preguntes, per què tants "no"? És simple: he descobert el poder de no ser el "sí" d’algú altre. Per què hauria de cedir al caprici del primer que em demani alguna cosa? He decidit prioritzar-me, estimar-me i, el més important, gaudir de la cara de sorpresa de la gent cada vegada que senten aquest "no" que surt tan segur de la meva boca.

Però, ep, no em malinterpretis. Dir "no" no vol dir que em tanqui en banda a tot, ni que m'he tornat una ermitana. És una qüestió d'autoestima. Ho fas una vegada, t'encanta la sensació i llavors… oh, sorpresa! Vols tornar a dir "no" només per veure fins on arriba el teu poder. Em sorprèn com la gent comença a mirar-me amb una barreja de respecte i por. Això, amics, és poder real.

I saps què? Al final m’he convertit en un enigma, en aquell misteri que tothom vol resoldre però ningú pot. La gent es pregunta què faig, per què estic tan en pau amb mi mateixa. I jo, des de la meva torre de "no"s, només somric mentre observo com es trenquen el cap pensant si mai aconseguiran un "sí" meu.

Et recomano provar-ho un dia. Mira't al mirall i diu-te a tu mateix/a: "Avui, tot és un 'no'". Sentiràs com una onada de calma t’envolta. Descobriràs que el món no s’enfonsa perquè no hi hagis estat per complaure a ningú. Al contrari, la gent t'admirarà com mai abans.

I ara, t’ho pregunto: ets dels que sempre diu que sí o estàs preparat/da per unir-te al club dels que diuen "no"? No t’enganyo, ser part d'aquest exclusiu club et pot canviar la vida. I qui sap, potser et converteixes en el proper misteri irresoluble.

Ara, estimat lector, només et queda una cosa per fer. Som-hi, atreveix-te a dir-ho. Mira aquesta mà alçada i fes-te una pregunta: quants "no" has dit avui?


Comments

Popular Posts