El misteriós pal
Quan vaig topar amb aquest quadre, vaig pensar: "Quina aberració artística m’he trobat ara?". Però, després d’uns minuts de mirar-lo fixament (mentre el cafè es refredava), vaig començar a sentir com si aquest maleït arbre intentés explicar-me alguna cosa. És un arbre? O potser és només un pal de llum camuflat? Això queda a les mans del teu cervell sobrecarregat de preocupacions existencials.
El cel de color rosa és, sens dubte, obra d’un artista amb tendències a la ingesta d’alguna substància psicodèlica. I aquell camí d’aigua que sembla voler fusionar-se amb la terra? Un missatge subliminal perquè et perdis a la natura? O només una pintura feta a corre-cuita perquè l’artista arribava tard al sopar? Qui sap.
Parlem del pal. Aquest protagonista inexplicable que sembla cridar: "Mira’m, però no m’entenguis". L’arbre (si és que li podem dir així) podria simbolitzar la solitud. O potser és només un error de perspectiva. O potser és el punt de Wi-Fi més depriment que has vist mai.
És clar que l’art d’avui dia no busca agradar-te, sinó confondre’t. I aquesta obra n’és l’exemple perfecte. Si tens la sensació que no estàs prou "profund" per entendre-la, no et preocupis: ningú ho està.
Hi ha un detall que em fascina: aquest marró indefinit al voltant del pal. És fang? Terra seca? Xocolata fosa? I, més important encara, per què t'importa? Això podria ser una metàfora de la vida mateixa: caòtica, difosa i sense respostes clares.
Mentre escric això, no puc evitar pensar que potser l'artista es volia riure de nosaltres. Va pintar qualsevol cosa, li va donar un nom absurd, i va marxar a veure Netflix mentre nosaltres ens trenquem el cap intentant desxifrar-ho. Això, estimats lectors, és la superioritat intel·lectual en el seu estat pur.
Així que, què en traiem d’aquesta obra? Un pal, uns colors que desafien el bon gust, i una reflexió: potser no necessitem entendre-ho tot. O potser és hora de replantejar-nos les nostres decisions en art decoratiu.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada