Entre geometries i miralls: el dia que em vaig perdre en un cub abstracte

Avui em trobo aquí, clavada com un maniquí en una dimensió que sembla una fusió entre un malson arquitectònic i el deliri d’un matemàtic. Suposo que em veieu: la dona elegant, de perfil perfecte, vestida com si anés a una gala on l’únic convidat és el buit. Doncs bé, ni tan sols sé què faig aquí. ¿Potser vaig entrar per error al vestíbul d’un museu conceptual o algú m’ha teleportat dins la ment d’un artista obsessionat amb els hexàgons?

El vestit em queda impecable, això sí. Ni una arruga. Però, a qui he de seduir aquí? A les formes geomètriques que em miren sense ulls? A les figures alienígenes que s’insinuen al fons? I aquest joc de miralls! Em multiplico, em perdo i, de tant en tant, crec veure-hi el reflex d’algú més. Potser sou vosaltres, mirant-me des de l’altra banda de l’univers. O potser és una altra jo. Una jo millor, amb una excusa per haver vingut.

Les escales, per cert, no porten enlloc. O això sembla. En vaig pujar dues abans de rendir-me. Són com la vida mateixa: una estructura perfecta que promet l’infinit però només et fa suar. I jo, amb aquest vestit de tres tones, suant com una reina a l’infern dels arquitectes.

Ja fa hores —o potser segles— que estic aquí. L’únic soroll és el del meu cervell dient-me: "Això és art, això és art, això és art". Però ningú m’explica què coi significa. Potser sóc una crítica d’art involuntària. O pitjor: potser sóc l’obra d’art. El col·leccionista deu estar encantat.

A la dreta, veig dues figures més. Semblen estàtiques però… i si s’han mogut quan he girat el cap? Una part de mi vol saludar, preguntar si saben on és la sortida. Però, i si són de cera? I si la cera sóc jo? No puc arriscar-me a quedar encara més ridícula que aquesta situació.

Finalment, em resigno. Potser aquesta és la meva eternitat: lluir fantàstica en un escenari que ningú entén. Un lloc ple de formes, ombres i llum on només hi ha preguntes i cap resposta. Tal com la vida, tal com aquest blog. Però, per què explicar-vos més? Què feu encara aquí, llegint-me?