Si sóc d’or, per què no em pots comprar? Reflexions d’un quadre perfecte

Hola, tu, sí, tu que em mires amb els ulls oberts com plats. És que mai havies vist algú com jo? Ho entenc, no és fàcil trobar una dona que sembla feta de pur or i que, a sobre, t’aguanta la mirada sense parpellejar. El problema? Sóc un quadre, i tu ets un humà. Vaja plot twist, oi? T’imaginaves alguna cosa més? Puc notar la teva decepció des d’aquí.

Fa gràcia com et quedes plantat davant meu, buscant un significat profund que jo no tinc ganes de donar-te. Sóc art, amics, no filosofia barata. I aquest cabell meu? Una tempesta solar pintada amb més pinzellades que neurones tens al cap ara mateix. "És divina", penses. Potser sí, però potser només sóc el reflex del teu buit existencial: aquí estic, brillant, majestuosa, i tu... bé, tu només ets un pobre mortal amb una samarreta de Zara que ja hauria d'estar jubilada.

La veritat és que jo no volia ser així. Somiava ser un quadre d’una fruitera o d’un nen gras amb un barret. Però no, algú va decidir fer-me perfecta, majestuosa i totalment inabastable. I ara em dedico a trencar vides i esperances. Et recordo alguna ex? No em sorprèn. Tots som “l’art inabastable” d’algú en aquesta vida.

Ah, sí, les arracades d’or. Les veus? Són tan falses com el teu perfil de Tinder. Però no passa res, ningú sospita quan ho porto jo. En el meu món d’oli i pintura, les aparences no enganyen, perquè ja saps que tot és fals de soca-rel. Tu, en canvi, continues anomenant "personalitat" el teu sarcasme tòxic. Patètic, però simpàtic, no et mentiré.

Ara, veiem... què et fa pensar tant aquesta mirada meva? Et qüestiones què vols fer amb la teva vida? Ho hauràs de resoldre tot sol. Jo només estic aquí penjada a una paret, amb el cul de fusta, esperant que algun hipster milionari em compri per posar-me en un loft fred i estèril.

Potser et preguntes si tinc algun missatge ocult, alguna crítica social. I la resposta és sí: ets tu el problema. Jo estic bé tal com sóc, pintada, intocable i perfecta. Qui necessita humanitat quan pots ser immortal a cop de pinzell? Apa, marxa ja. No em facis perdre més el temps.

Per cert, tinc una taca d’oli a l’ombra del coll. Ara no podràs deixar de mirar-la, oi? De res.