Avui m’he despertat amb un pensament tan profund que gairebé m’ofego en ell: i si aquesta frase manuscrita és la clau per desxifrar un complot universal? Quan vaig veure el traç tremolós d’aquest escrit, em vaig preguntar si el seu autor és un geni críptic o simplement algú que va vessar cafè sobre el paper. És curiós com un simple conjunt de gargots pot desencadenar una crisi existencial. Però no em jutgeu encara. Per aquí només comencem.
De fet, vaig passar hores mirant la imatge com si fos el sant grial de la intel·ligència humana. "Què vol dir tot això?", em vaig preguntar, mentre menjava cereals com un detectiu desesperat. És un missatge del futur? O potser és només algú amb una cal·ligrafia pitjor que la meva, cosa que ja és molt dir. Les lletres semblaven ballar en una festa a la qual no estic convidat, i però, allà estava jo, intentant entendre els seus moviments.
Però aleshores va passar. En aquell remolí d’especulació, vaig trobar una cosa que em va congelar el cervell: un cercle vermell. No és un simple cercle, sinó EL CERCLE. Representa el cínics d’una humanitat atrapada en un búcle d’ignorància o és només una taca de salsa de tomàquet? Creieu-me, és un debat que vaig mantenir amb mi mateix durant més temps del que vull admetre.
També vaig pensar: i si tot és una broma? Potser algú va escriure aquesta nota en una ressaca post-festa, va decidir fer un cercle vermell al mig per cridar l’atenció, i va somriure amb l’esperança que un ximple com jo caigués en el parany. I mira’m ara, escrivint un article de blog com si estigués resolent els enigmes de l’univers. Qui és el veritable geni aquí?
El millor de tot és que, encara que no arribem a cap conclusió, tots quedem igualment intrigats. Això és la bellesa de la incertesa: t’atrapa, et confon i et fa tornar. És com aquelles pel·lícules que acaben amb un final obert, però en aquest cas, el director és algú que probablement no sap que estem interpretant tant la seva obra.
Diuen que la incertesa és el motor del progrés humà. Però també és el motor del caos personal. He estat a punt de buscar un grafòleg, un filòsof i, si fos necessari, un psicòleg. L’únic que m’atura és la por que tots tres em diguin el mateix: "No és res, però tu ets el problema."
En definitiva, aquesta nota és un recordatori que de vegades les respostes no importen tant com les preguntes que ens fan plantejar. Potser és només una pàgina plena de traços sense sentit, però per a mi, és una porta a un univers ple de possibilitats absurdes. I si heu llegit fins aquí, potser també ho és per a vosaltres.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada