El meu gos i la conspiració del coixí: el misteri del no-fer-res

Vaig entrar al menjador i allà estava ell, estirat al llit com si hagués acabat de lliurar una batalla èpica. Però no, l’única batalla que havia tingut era amb el coixí, i sembla que el coixí havia perdut. El meu gos és un geni del no-fer-res, un autèntic mestre de l’art d’estar panxa enlaire sense cap preocupació al món. Però... què trama realment?

Tinc la teoria que està simulant. Que aquest aire de "estic tan cansat que no puc ni moure la cua" és en realitat una tapadora. Què amaga sota tot aquell pelatge? Un pla mestre? Una agenda secreta? Un sindicat clandestí de gossos que es rebel·len contra el treball d’anar a buscar pals al parc? Ja no sé què pensar.

Ahir vaig provar de motivar-lo. "Va, anem a passejar!" vaig dir amb la mateixa energia que un animador de resort de vacances. Em va mirar. Ni tan sols va parpellejar. Ni un moviment de l’orella. El seu missatge era clar: "Treu-me la mà d’aquí i et denuncio per violar el meu dret a la peresa."

La situació és preocupant. Què faig si decideix no moure’s mai més? Li poso rodetes? Li compro un llit amb motor? Perquè aquest és el tema: sembla que el llit i ell han fet un pacte indestructible. Em pregunto si es comuniquen quan jo no miro. "No et preocupis, li diu el llit, et protegiré de l’esforç físic. Mai més un altre passeig humiliant!"

El pitjor és quan m’ho qüestiono tot. Potser sóc jo el problema. Potser el gos s’estira així perquè jo no li ofereixo suficients incentius. Estic parlant de croquetes premium, massatges de luxe, o potser una subscripció a Netflix caní. No ho sé, però començo a sospitar que m’està manipulant perquè em senti culpable.

Aquest matí, li he portat el menjar amb un somriure forçat. "Mira, és el teu favorit!", li dic. El gos ni s’aixeca. Està clar que vol alguna cosa més que menjar. Vol poder. Vol control. I jo ja he caigut en la seva teranyina. Al final, sóc jo qui treballa per ell, i ell només ha de moure una orella de tant en tant per mantenir-me sota el seu encanteri.

Conclusió? Si el meu gos es queda un altre dia més estirat així, hauré de contractar un detectiu privat. Alguna cosa està passant, i estic disposat a arribar fins al final. O fins que em rendeixi i li porti croquetes amb extra de sabor. Ho veurem.