El televisor maleït: el retorn de les interferències o la fi del món?

 

NFT: El televisor de les interferències eternes

Ho vaig veure. Us ho juro. En aquell vell televisor que havia jurat mai més endollar. Era la mateixa que vaig rescatar de casa l’àvia, la que feia un so estrident cada cop que canviaves de canal, com si cridés per alliberar-se de la seva pròpia existència. I sí, he de dir que aquest "llit de fusta" que li vaig posar com a suport només fa que la situació sembli més inquietant.

Tot va començar amb les interferències. Ja sabeu, el clàssic "neu" que hipnotitza però no deixa veure res. Però llavors... va aparèixer aquella figura. Una silueta, primer difusa, després clara. Era un reflex? Era jo? Era algú que no hauria d'estar-hi? Per un moment vaig pensar: “Deu ser una broma, oi?” Però sabeu què? La silueta... es va moure sola. I no em va agradar gens la direcció on mirava.

Vaig agafar el comandament com si això fos a resoldre alguna cosa, com si el meu acte desesperat d’apretar els botons li pogués enviar un missatge al més enllà. I res. Ni un canal. Només... soroll. Però un soroll diferent. Aquell que sembla xiuxiuejar coses que no vols sentir però que et fan tornar l’oïda per curiositat. El televisor m'estava parlant?

Mentre dubtava entre llençar-lo per la finestra o provar de vendre’l com a NFT (ja sabeu, aquestes coses que compres i mai entens per què), em vaig fixar en el detall que em va gelar la sang. A la cantonada superior esquerra de la pantalla, gairebé imperceptible, hi havia un rellotge digital... que marcava una hora que encara no ha arribat.

Des de llavors, no he dormit. Em sembla que la figura continua allà, esperant. De vegades crec que em somriu, altres que només m’observa. Però sabeu què és el pitjor? Ara el televisor no està ni endollat i segueix encès. Us imagineu viure amb això?

He trucat a tècnics, he intentat rituals absurds que he trobat a fòrums d’internet (sí, vaig cremar sàlvia), però res no funciona. Estic començant a pensar que aquest televisor no només m’ha robat la calma, sinó també una part de la meva ànima. Encara que, sincerament, això últim és pura especulació. O potser no.

Ah, i si esteu llegint això pensant que és ficció, deixeu-me tranquil·litzar-vos: no ho és. Aquest televisor és al meu menjador. I si el voleu, m’ho dieu. Però us aviso: no accepteu el preu de ganga que us podria semblar.