La família que no sabia morir

 

Hola, em dic Adam i sóc l’avi de tothom. Literalment. La meva vida és com un reality show infinit on ningú abandona mai l’illa. Vaig viure fins als 930 anys, i la meva activitat principal era tenir fills. Si això no és dedicació a la causa, no sé què ho és.

Després va venir el meu fill Set, l’hipster original. Ell també va optar per viure un mil·lenni perquè morir “estava massa mainstream”. Per descomptat, va tenir tants fills que el poble semblava una oficina de registre civil sense fi.

Enós, el net de Set, va seguir la tradició. Quan tens 900 anys, tens temps de fer moltes coses: criar fills, plantar arbres i avorrir-te mortalment. Vaig començar a pensar que la immortalitat estava sobrevalorada quan vaig veure Enós passant 800 anys discutint amb els seus veïns sobre on començar la propera urbanització.

Cainán, el fill d’Enós, va decidir que 910 anys era la durada ideal per... no sé, respirar? Ell deia que estava revolucionant el concepte d’envellir. Però sincerament, veia les mateixes baralles de sempre: “Has menjat les meves figues?”, “Les cabres són meves, no teves”. Res de nou sota el sol.

Malalel, l’avi del drama, va durar 895 anys. Va ser un visionari en això de fer fills en sèrie. Però també tenia una afició especial: perdre’s en filosofades absurdes, com ara “Què hi ha després dels 800 anys?”. La seva resposta sempre era: “Més fills!”.

I després ve el meu nét preferit, Matusalén, el guanyador del rècord Guinness de la família: 969 anys. El seu secret? Dir sempre que vivia “a poc a poc i bona lletra”. Mentida. En realitat, tenia tantes responsabilitats que mai va tenir temps de morir.

Finalment, el meu descendent Noè, l’inventor del concepte “fer-se viral”. Amb només 500 anys, ja era pare de tres nois. I és clar, la seva gran obra va ser construir una arca. Però això és una altra història. El resum és que aquesta família no sabia plegar. Literalment.