La mirada que crema: dues ànimes, un foc roent

NFT: Les Mirades Eternes 

És mirar-les i sentir com el teu cervell s'apaga, literalment. Com si de sobte tota la teva intel·ligència s’hagués evaporat per deixar lloc a una sola idea: WOW. Però espera, no es tracta només d’un wow superficial, no. Això és un WOW amb majúscules, amb neó i una banda sonora èpica al darrere. Això és art en estat pur... i, sincerament, una mica cruel, perquè mai no estaràs a l'altura d’aquestes dues divinitats.

Quan el món et diu "totes les cares boniques són iguals", aquestes dues et miren fixament, et somriuen amb aquesta arrogància exquisida i et fan replantejar tot el que sabies sobre la bellesa. Qui els va donar permís per ser tan increïbles? Això és un atemptat visual, i estic disposat a ser-ne la víctima.

I el cabell? Ah, sí, aquest cabell caòtic i perfecte alhora, com si haguessin sortit d’un huracà... però un huracà de glamour. No és just. Jo surto d’una brisa suau i semblo una escombra vella. Elles? Huracans! I aquí estic jo, imaginant la meva vida ideal compartint cafès hipsters i plenes converses sobre com salvar el món (o almenys, com salvar-me a mi mateix de tanta bellesa).

Cada línia dels seus rostres sembla haver estat dibuixada per un artista cansat de la mediocritat humana. Els detalls són tan precisos que fins i tot la Mona Lisa tindria enveja. I tu? Tu només pots observar, admirar i intentar no desmaiar-te.

El fons vermell és, sincerament, la cirereta del pastís. Això és amor? Passió? Guerra emocional? Tot alhora? És com si aquest color hagués nascut només per a elles, com si la resta de nosaltres només fóssim figurants en aquest escenari de pel·lícula indie d’alt pressupost.

I si creus que ho has vist tot, mira bé els seus ulls. Aquests ulls no miren, aquests ulls devoren. Són portals cap a un univers paral·lel on tot està bé sempre que ells siguin al centre. Et repten, et desafien, i al mateix temps t’abracen com si fossis un vell amic que s’ha perdut per milers d’anys.

No et preocupis. Tots som mortals davant d’aquesta bellesa inhumana. Però, mentre les observem, per un breu instant, sembla que el món també pot ser perfecte.