Sol, pell i ciutats que fan tremolar el cor

 NFT: Somnis al Sol: Rebel·lió i Elegància

Començava un altre dia, però no un qualsevol. El sol s’esquitllava per l’horitzó com si intentés robar-se a si mateix un moment més de glòria. I allà estava jo, amb els genolls nus que tocaven la calor del món i la ciutat al fons, com un decorat fet per fer-te sentir petit i immens alhora. Les meves cames? Prou per parar el trànsit... o iniciar una revolució.

Hi ha alguna cosa en els pantalons curts texans que et fa sentir com si dominessis el món. O, almenys, com si el món tingués l’obligació d’adorar-te. És l'energia. La màgia. La realitat que, entre els gratacels i els cops de calor, encara soc jo qui escriu les regles. Algú m’acompanya? No, millor, qui s’atreveix a competir?

El cabell, aquell caos orgànic, és un manifest polític: "M'importa una merda si t'agrada o no." La brisa l’acaricia i jo penso en tot el que encara he de conquistar. O potser només penso en què soparé més tard. Però tu no ho sabràs mai. Això és el que em fa perillosa, i t’encanta.

Les ciutats són grans metàfores d’una mateixa. Grans blocs grisos que s’alcen amb arrogància i a vegades no saben com sostenir-se. Però després tens moments com aquest: quan el sol toca la pell com si t’estigués pintant amb aquarel·les. I llavors recordes que ets viva. I sexy.

Aquesta és la postura: cames estirades, braços recolzats, mirada al futur. No sé si penso en la meva pròxima víctima (professionalment parlant, òbviament) o en el següent lloc a conquerir amb aquest vestit. Però és un luxe tenir opcions, no creus?

Alguns miraran aquesta imatge i pensaran: "Art." Altres diran: "Vanitat." Jo dic: "T’ha impactat, oi?" No cal fingir. En algun lloc del teu cervell ja has pensat enquines seran les teves pròximes vacances o qui voldries tenir al teu costat mentre ho planeges. Així funciona la màgia.

Al final, el que importa no és només com em veus, sinó com et fas sentir a tu mateix veient-me. Si et desperto ganes de ser millor, d’atrevir-te, d’explorar... Llavors he guanyat. I si no? Bé, almenys tinc aquest sol, aquest aire i aquesta ciutat com a testimoni de la meva apoteosi diària.