Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2024

Destacats

L’apocalipsi segons Noé, el manetes del barri

  Quan al veïnat van començar a aparèixer rumors que la gent s’havia tornat encara més estúpida de l’habitual, vaig pensar: “Res nou”. Però un dia, mentre feia cua al supermercat per comprar cafè i cinta americana, vaig rebre una trucada inesperada. "Hola, Noé? Escolta, la cosa està molt xunga. Hem de parlar." Així va començar el meu malson... i la construcció de l’arca més cutre que mai heu vist. Va resultar que la terra estava "corrompuda i plena de violència". Vaja, com qualsevol dilluns al metro. Però aquesta vegada era més greu. Em van dir que havia de salvar el món construint una mena de nau espacial... però flotant. Una arca, em deien. Vaig pensar que era una broma, però no. Era jo, una serra i una pila de fusta resinosa. Les instruccions eren clares, però inhumanes. "Cento quaranta metres de llarg, vint-i-tres d’ample i catorze d’alt. I tres pisos, eh? Que no falti espai." Vaig fer càlculs ràpids i vaig entendre que necessitava més cinta americana....

Perduts en el flux humà: un manual per sobreviure entre ombres ambulants

Una paraula pot ser l'inici del caos: reflexions críptiques i absurdes

Reflexions surrealistes en cian i carmí

El misteriós pal

El meu cos surrealista i la guerra interior: confessions d'una pintura

Si sóc d’or, per què no em pots comprar? Reflexions d’un quadre perfecte

On apunto? A cap lloc, però tu segueix mirant.

Cubisme corporal: sóc una obra d’art o una partida de Tetris?

La meva cara? No importa. Mira’m l’ànima (o el que queda d’ella)

Entre geometries i miralls: el dia que em vaig perdre en un cub abstracte

Confessions d'una musa banyada en or: Històries que ningú s’atreveix a preguntar-me

La dansa incòmoda d'una musa amb cabells blaus: una confessió a contrallum

La dama del vestit vaporós: un secret que no et deixarà dormir

El secret amagat darrere del meu vestit trencat (i potser de la meva vida)